Qüestionari

1- Tè sentit parlar de Déu filosòficament?
La filosofia reflexiona sobre temes de la vida, i la religió n’és un d’ells. Per tant, parlar de Déu filosòficament té sentit. Ens podem formular preguntes sobre aquest tema i intentar-ne trobar les respostes, tot i que la religió ja tingui la seva manera d’explicar-ho. Es pot mirar des de diferents punts de vista, però que tampoc s’interposen, poden conviure en una mateixa realitat.
2-Què creieu que simbolitzen els científics analitzant una talla escultòrica al laboratori?


3-Quines tesis defensen els quatre convidats que parlen de Déu (Amador Vega, ramón Alcoberro, Jean-Luc Carrière i Xavier Rupert de Ventós)?
Amador Vega: Si creus que has entés el que és Déu és que no és Déu. Déu no és exclusiu de la teologia. D’es d’un comencament els filòsofs no es diferenciaven dels teòlegs. Déu com a principi de les coses. El tema de Déu sempre ha preocupat de com podem pensar en allò que és infinit d’es d’una cosa finita. Els grans trets de la filosofia han carecteritzat a Déu de maneres diverses. Hi ha un moment molt destacat en el començament de la modernitat, el segle XIV que van posar les coses al voltant de Déu imposant-se. La filosofia  se situa als origens del pensament modern. Van dir que Déu era un no res. Nitche parlava de la mort de Déu, deia que els que han matat a Déu són els teòlegs que l’han convertit en un concepte. Si penses en Déu com en un ídol, no estàs pensant en Déu. No pot ser superat ni pensat per el coneixement humà.Al segle XIV Edxhart deia que Déu era pura relació. D’una banda sintetitza la doctrina jueva i cristiana amb el pensament Grec. Hem de ser capaços de pensar racionalment . Déu és un gran abisme que és la relacó, el lloc on es troba Déu i l’home de forma perduda i abandonada. “Prego a Déu que em buidi de Déu” Vol diu que prego a Déu que em lliuri de tenir cap idea de pensar de Déu. El temple és la teva ànima i ha d’estar buida, no hi pot haver cap representació de Déu perquè ell hi pugui entrar. Si la teva ànima està buida de pensament de Déu ell pot entrar, al teu interior. Tot home ha de ser una dona, que ha d’engendrar a Déu.
La ciència ha fet explotar els límits del món i del coneixement, ja no tenim el model de Déu protector des de Galileu i les mates.
Al segle XVI la recepció d’aquesta idea de que Déu és un gran buit s’en farà càrrec Joan  de la Creu, que deia que la “noche oscura” era un camí de sufriment , que a la triologia negativa de Déu només s’hi pot arribar amb la negació, afirmem i neguem al mateix temps allò que creiem que és Déu.
Uns versos coneguts de Ramón Llull que és un diàleg entre un mestre i un deixeble diuen: Qué és la Religió? I el mestre li contesta: netedat de pensa, puresa de cor.Això anuncia la vida religiosa radical assumint allò que pot ser Déu. El segle XX és exemplar perquè ha assumit els grans reptes, han parlat sobre els misteris de la vida, la idea de Déu està en relació i necessitat de l’home. Els grans artistes clàssics també s ón cercadors de la llibertat. Un dels pensaments més importants. Nicolau d’Acusa diu: Déu est non alit (Déu no és un altre). No és diferent. Que aquesta realitat no és diferent a tú.

Jean-Luc Carrière: Ateu, defensa que déu és tot excepte un personatge, que tenen les nostres qualitats i defectes (coherents, beneficiosos...). També diu que els homes poden arribar a creure com a realitat la seva pròpia invenció, i fins hi tot, poden definir les qualitats d’aquest personatge.  A continuació ens exposa que li agrada conèixer les diverses religions dels humans, no de déu. I acaba amb una frase que et fa pensar: “Aviat haurem creat un Déu”.

Ramón Alcoberro: Déu és una idea vinculada a la ciutat, és altament moral. Les persones exigim Déus profundament morals. Déu és el que dona ordre i estructura a tot. Galileu, al demostrar tot l’univers mitjançant les matemàtiques, va canviar el concepte de Déu, el qual passava a ser matemàtic. Pascal deia que hi ha una necessitat de creure en Déu. Déu no existeix, existeix la necessitat de creure en Déu. Déu és allò que l’home vol ser, un ésser ideal. “La religió és el crit de dolor de l’animal ferit”.

Xavier Robert de Ventos: La fe te moltes funcions diferents en molts diferents ambits. 
En el nostre planeta durant els anys que han anat passant se'ls hi ha atrivuit Deu a casi tots els objectes de la natura (foc, aigua, llacs etc...). Aquest deus sempre se'ls a volgut tranquilitza  mitjançant sacrificis i tot tipu de rituals. Pero en realitat tot no té deu. Tots els deus que hi havian es van acabar representan en les esglesies, temples etc... 
Segons Pascal " no importa si hi ha deus o no els resultat de les nostres accions sera el mateix"

4-I vosaltres que hi dieu?
Nosaltres pensemque la idea de deu esta mes vinculada a la creensa de cada persona, que no ales respostes que ens pugui dona.
La major part del nostre grup opina que la idea dedeu es feta per a respondre preguntes que no tenen solucio i que no es pot basar en un coneixement adquirit amb observacio durant un                   periode de temps.